LA COMUNICACIÓ és la base del procés evolutiu, social, cognitiu i lingüístic de qualsevol persona.





Aquest procés comença quan naixem. Expressions facials, plors, somriures, moviments del cos, accions amb les mans, sons i paraules van constituint progressivament un conjunt d'eines que serviran per influir sobre els altres i aquests podran donar la resposta adequada.

Però què passa quan això no és possible, quan els nens o les nenes, per causes congènites o adquirides, no poden fer determinats moviments, no poden emetre sons i l'ús de la parla està compromesa o es retarda?

Aquestes persones es troben amb unes barreres que els impedeixen accedir a moltes oportunitats d'interacció, d'exploració, de coneixement i de relació. És aquesta dificultat d'interacció amb el medi material i humà la primera causa del dèficit del desenvolupament en general, de la comunicació i del llenguatge en particular.

Com a logopedes, hem de facilitar la comunicació, hem de vetllar per facilitar la participació dels nens en el seu entorn, posant al seu abast tots els recursos i estratègies que els permetin assolir experiències que per sí mateixos mai aconseguirien.

Volem que els nostres alumnes tinguin coses a dir i recursos per fer-ho.

A quins recursos ens referim? Els més rellevants són els Sistemes Augmentatius de Comunicació Pictogràfics.

Les persones que no disposen d’habilitats motores suficients per poder parlar o expressar-se amb llenguatge de signes necessiten aprendre llenguatges pictogràfics. L’aprenentatge d’aquests sistemes requereix un coneixement explícit dels mateixos que s’ha de compartir amb totes les persones que formen part del nucli familiar i escolar d’aquesta criatura.
A banda d'ensenyar codi lingüístic, també hem de conéixer i fomentar l'ús dels recursos tecnològics que el sostenen: ordinador, tauleta.


REFLEXIONS SOBRE EL CONTINGUT 
D’UN QUADERN DE COMUNICACIÓ

Quan una persona no disposa d’habilitats per parlar, proposem introduir els Sistemes Augmentatius de Comunicació. En el cas de persones amb trastorn neuromotor, els més idonis seran els pictogràfics i/o ideogràfics.

En començar l’aprenentatge d’un Sistema Augmentatiu de Comunicació, el contingut és molt limitat; a mesura que es va progressant, hi anem afegint pictogrames, moltes vegades d’una forma aleatòria, i mica en mica, el format va perdent coherència.

Per evitar aquesta incoherència i facilitar l’aprenentatge i ús als usuaris i interlocutors, intentem establir una línia, amb uns criteris clars, que a nosaltres ens ajudaran a saber on hem d’incloure un pictograma i als usuaris els donarem estratègies per categoritzar-los; un recurs que, més endavant, els pot servir d’estratègia per a fer-se entendre.

TIPUS DE PICTOGRAMES 
DEL QUADERN DE COMUNICACIÓ

Els pictogrames que hi ha en un quadern de comunicació representen tant el llenguatge com el metallengüatge. Els classifiquem en quatre grups:

Pictogrames que fan referència a la funció lingüística:

  • Pictogrames que representen diferents funcions lingüístiques com: parlem, explico, demano, pregunto (d’aquesta icona se’n deriva una pàgina amb indicadors de pregunta).
  • Una icona que representa les categories gramaticals (d’aquesta icona se’n deriva una pàgina amb totes les categories gramaticals i els camps semàntics genèrics).
  • Una icona que representa i ens deriva a paraules funció (preposicions, conjuncions...)


Pictogrames que fan referència a estratègies d’ús del quadern:
Estaran a la part superior de cada pàgina (excepte a la primera), com si fos una barra d’eines, sense marc de color.
Hi ha icones com aquestes: pàgina anterior, categories, pistes, teclat, borrar, pàgina següent.



Pictogrames que fan referència a estratègies lingüístiques de tipus més metalingüístic:
A l’anvers de la tapa del quadern:
En diem pistes. Estan recollides en una pàgina que penja de la paraula “PISTES”. 
El contingut d’aquesta podria ser: canvi de tema, no ens entenem, no tinc el símbol, és semblant a, serveix per..., contrari.


Pictogrames que fan referència al contingut del missatge (categories):

Hi haurà els 6 colors que representen diferents categories gramaticals. Aquests es desplegaran en símbols genèrics, també de color, que representen camps semàntics concrets (familiars, professionals...). La categoria de color la col·locarem en horitzontal per tal de reforçar l’estructura de la frase.
Aquests enllaçaran amb les pàgines del quadern on hi haurà el vocabulari concret, en blanc i negre.
La primera icona d’aquesta pàgina serà en color per representar tot el camp semàntic a que fa referència.


Color rosa (llenguatge social); una pàgina amb “llenguatge correcte” (hola, gràcies, per molts anys...) i una altra, amb llenguatge més brusc “ves a fer punyetes, imbècil...” Si hi ha molt vocabulari en podem afegir una altra amb frases fetes: “em dones el teu correu?” “ho comentaré a la mare...”


Color groc (persones); una pàgina per cadascun dels camps semàntics referents a persones:
  • Família
  • Alumnes
  • Professionals
  • Amics
  • Persones
  • Oficis
  • Personatges


Color verd (verbs); tot i que poques vegades posem un pictograma genèric que els agrupi, intentem diferenciar per pàgines els verbs segons aquest criteri: accions que fem amb el cap, amb les mans, verbs que representen moviment i desplaçament, relacionats amb la higiene, verbs d’estat.
A cadascuna de les pàgines dels verbs hi afegim la paraula NO.


Color taronja (noms): en aquest apartat és on hi ha més vocabulari i és important tenir cura al classificar-lo. En alguns camps semàntics hi pot haver més d’una pàgina.
Aquí hi tindríem:
  • Parts del cos
  • Roba
  • Higiène
  • Aliments
  • Llocs
  • Casa
  • Escola
  • Animals
  • Plantes
  • Transports
  • Joguines
  • Materials
  • Guai
  • Diversos
  • Esports
  • Instruments

Color blau (adjectius): separats en les diferents pàgines per aquests criteris: qualificatius i descriptius.


Color blanc miscel·lània): El vocabulari l’agruparem d’aquesta manera:
  • Teclat
  • Matemàtiques
  • Colors
  • Formes
  • Temps
  • Calendari

COBERTES DEL QUADERN DE COMUNICACIÓ:

Portada: instruccions per a l’interlocutor de com ha d’utilitzar el quadern.
Contraportada: paraules SÍ/NO per poder respondre a preguntes concretes en el cas que l’usuari no es faci entendre amb la paraula i/o el gest.

TIPUS D'INDICACIÓ

Indicació directa és quan l'usuari pot tocar el pictograma que desitja.
Indicació indirecta, l'usuari no té habilitats motores per tocar el pictograma d'una forma clara.
Dos nivells ben diferenciats:
- Els pictogrames estaran ubicats de tal manera que observant la mirada de l'usuari detecterem el pictograma que ens indica. Si l'usuari és competent en donar resposta  Si/No, afavoreix la comunicació amb l'interlocutor.
- L'interlocutor anirà assenyalant les files fins que l'usuari confirma amb una senyal la fila on està ubicat el pictograma. Un cop localitza la fila, l'interlocutor assenyalarà un a un els pictogrames fins que l'usuari dona conformitat.

CRITERIS A TENIR EN COMPTE 
EN LA SELECCIÓ DEL PRIMER VOCABULARI

Quan estem, per primera vegada, davant d’un nen petit, possible usuari de Sistemes Augmentatius de Comunicació, partim de la premissa que és un nen, que ha de tenir quelcom a dir i recursos per fer-ho.
Som de l’opinió de partir d’un enfoc naturalista en el marc d’un programa d’estimulació global del coneixement i de les habilitats sensorials i pràxiques, la qual cosa no exclou que valorem també la necessitat de dedicar espais d’atenció individual per reforçar l’aprenentatge del llenguatge.
El context social significatiu és l’idoni per utilitzar i millorar la comunicació i el llenguatge.
Partint doncs del concepte que el llenguatge s’aprèn a partir de situacions significatives i amb molta freqüència d’ús, proposem fer una observació acurada del context escolar on està ubicat l’alumne i d’aquí extraiem aquell vocabulari que facilitarà la participació en les tasques educatives que es fan de forma rutinària. (podem incloure pictogrames relacionats amb el temps atmosfèric, els colors, les formes, els temes que es treballen a l’aula...)
En aquesta primera fase ens interessa que el nen descobreixi aquest llenguatge i només ho aconseguirà quan li serveixi per participar d’una forma natural en el seu entorn.
Anirem provocant situacions engrescadores que ens permetin anar afegint contingut al seu quadern, de manera que en faci ús a partir de la motivació.
Quan aquest alumne comenci a avançar en aquest procés d’aprenentatge implicarem a la família perquè s’hi inclogui.

REFLEXIÓ SOBRE EL FORMAT DE SAAC

Els usuaris de SAAC presenten perfils cognitius, motrius i sensorials diferents, per això, necessitarem adequar els formats del quadern de comunicació segons les seves competències de cadascú.
Quines competències haurem de contemplar?
  • Cognitives
  • Sensorials
    • visuals
    • auditives
  • Motrius
    • capacitat de senyalització directa, amb precisió o sense.
    • senyalització indirecta, a través de la mirada. Requereix un nivell intel·lectual bo per poder comprendre la tasca, un bon control de la mirada per poder fer seguiment i fixació dels pictogrames i tot seguit contactar amb la mirada de l’interlocutor.
    • senyalització indirecta, a través de l’exploració auditiva.
Quines variants formals haurem de contemplar en funció del perfil de l’usuari segons aquestes competències?
  • Nivell de conicitat.
  • Nombre de pictogrames per pàgina: des de 2 pictogrames fins a desenes.
  • Tamany del pictograma. És proporcional al nombre de símbols per pàgina.
  • Ubicació del pictograma en el marc del “plafó” ( pàgina).
    • organitzats per files
    • separats en dues franges, dreta i esquerra
    • ubicats en 4 zones
L’organització del contingut dels pictogrames serà personalitzat en funció de les competències de l’usuari.



REFLEXIÓ SOBRE L’ÚS DE SAAC

El llenguatge té diferents objectius i propòsits al servei de la comunicació.
Jakobson planteja el model de la teoria de la comunicació. Segons aquest model, el procés de comunicació lingüística implica 6 factors que el configuren:
  • L’emissor, és qui emet el missatge
  • El receptor , és el destinatari, és qui el rep.
  • El missatge és l’experiència que es rep i es transmet en la comunicació.
Però perquè el missatge arribi de l’emissor al receptor es necessita:
  • El codi lingüístic que consisteix en "un conjunt organitzat d’unitats i regles de combinació pròpies de cada llengua i/o sistema lingüístic.”
  • El canal , que permet establir la comunicació entre emissor i receptor.
Aquest model permet establir sis funcions essencials del llenguatge inherents a tot procés de comunicació lingüística i relacionades directament amb els sis factors esmentats.

  • Funció Emotiva
  • Funció Apel·lativa
  • Funció Referencial
  • Funció Metalingüística
  • Funció Fàtica
  • Funció Poètica
I es relacionen amb les funcions del llenguatge de la següent manera:

Quan un nen no disposa de les capacitats i/o habilitats per expressar-se a través del gest o la parla, es va acomodant a un estil de comunicació cada cop més depenent, perdent de forma progressiva, els pocs recursos d’expressió que havia desenvolupat d’una forma natural.

En molts casos, es converteixen en agents passius de la comunicació, dominant la funció referencial sobre la resta, passant per alt altres funcions tan o més importants que també haurem de contemplar i ensenyar.

En el moment d’introduir els Sistemes Augmentatius de Comunicació pictogràfics hauríem de fer una anàlisi de tot el procés de comunicació lingüística que variarà de forma notable d’un usuari a un altre. Haurem de reflexionar sobre les característiques de l’usuari i les del propi sistema.

Hem de tenir present que els SAAC són llenguatges poc naturals i, més que mai, l’ús i aprenentatge dels mateixos dependrà de les persones que els implementem.


Per esdevenir comunicadors actius haurem de potenciar al màxim les funcions apel·lativa, expressiva i fàtica, funcions que van més enllà del contingut del quadern de comunicació: expressions, vocalitzacions, crides d’atenció, gestos i mirades son elements molt potents per a aquestes funcions lingüístiques.