Aquest procés comença quan naixem. Expressions facials, plors, somriures, moviments del cos, accions amb les mans, sons i paraules van constituint progressivament un conjunt d'eines que serviran per influir sobre els altres i aquests podran donar la resposta adequada.
Però què passa quan això no és possible, quan els
nens o les nenes, per causes congènites o adquirides, no poden fer determinats
moviments, no poden emetre sons i l'ús de la parla està compromesa o es
retarda?
Aquestes persones es troben amb unes barreres que
els impedeixen accedir a moltes oportunitats d'interacció, d'exploració, de
coneixement i de relació. És aquesta dificultat d'interacció amb el medi
material i humà la primera causa del dèficit del desenvolupament en general, de
la comunicació i del llenguatge en particular.
Com a logopedes, hem de facilitar la comunicació, hem de vetllar per facilitar la participació dels nens en el seu entorn, posant al seu abast tots els recursos i estratègies que els permetin assolir experiències que per sí mateixos mai aconseguirien.
Volem que els nostres alumnes tinguin coses a dir i
recursos per fer-ho.
A quins recursos ens referim? Els més rellevants
són els Sistemes Augmentatius de Comunicació Pictogràfics.
Les persones que no disposen d’habilitats motores
suficients per poder parlar o expressar-se amb llenguatge de signes necessiten
aprendre llenguatges pictogràfics. L’aprenentatge d’aquests sistemes requereix
un coneixement explícit dels mateixos que s’ha de compartir amb totes les
persones que formen part del nucli familiar i escolar d’aquesta criatura.
A banda d'ensenyar codi lingüístic, també hem de conéixer i fomentar l'ús dels recursos tecnològics que el sostenen: ordinador, tauleta.
A banda d'ensenyar codi lingüístic, també hem de conéixer i fomentar l'ús dels recursos tecnològics que el sostenen: ordinador, tauleta.
REFLEXIONS SOBRE EL CONTINGUT
D’UN QUADERN DE COMUNICACIÓ
D’UN QUADERN DE COMUNICACIÓ
Quan una persona no disposa d’habilitats per parlar, proposem introduir els
Sistemes Augmentatius de Comunicació. En el cas de persones amb trastorn
neuromotor, els més idonis seran els pictogràfics i/o ideogràfics.
En començar l’aprenentatge d’un Sistema Augmentatiu de Comunicació, el
contingut és molt limitat; a mesura que es va progressant, hi anem afegint
pictogrames, moltes vegades d’una forma aleatòria, i mica en mica, el format va
perdent coherència.
Per evitar aquesta incoherència i facilitar l’aprenentatge i ús als usuaris
i interlocutors, intentem establir una línia, amb uns criteris clars, que a
nosaltres ens ajudaran a saber on hem d’incloure un pictograma i als usuaris
els donarem estratègies per categoritzar-los; un recurs que, més endavant, els
pot servir d’estratègia per a fer-se entendre.
TIPUS DE PICTOGRAMES
DEL QUADERN
DE COMUNICACIÓ
Els pictogrames que hi ha en un quadern de comunicació representen tant el
llenguatge com el metallengüatge. Els classifiquem en quatre grups:
Pictogrames que fan referència a la
funció lingüística:
- Pictogrames que
representen diferents funcions lingüístiques com: parlem, explico, demano,
pregunto (d’aquesta icona se’n deriva una pàgina amb indicadors de
pregunta).
- Una icona que
representa les categories gramaticals (d’aquesta icona se’n deriva una
pàgina amb totes les categories gramaticals i els camps semàntics
genèrics).
- Una icona que representa i ens deriva a paraules funció (preposicions, conjuncions...)
Pictogrames que fan referència a
estratègies d’ús del quadern:
Estaran a la part superior de cada pàgina (excepte a la primera), com si
fos una barra d’eines, sense marc de color.
Hi ha icones com aquestes: pàgina anterior, categories, pistes, teclat, borrar, pàgina següent.
Hi ha icones com aquestes: pàgina anterior, categories, pistes, teclat, borrar, pàgina següent.
A l’anvers de la tapa del quadern:
En diem pistes. Estan recollides en una pàgina que penja de la paraula
“PISTES”.
El contingut d’aquesta podria ser: canvi
de tema, no ens entenem, no tinc el símbol, és semblant a, serveix per...,
contrari.
Pictogrames que fan referència al
contingut del missatge (categories):
Hi haurà els 6 colors que representen diferents categories gramaticals.
Aquests es desplegaran en símbols genèrics, també de color, que representen
camps semàntics concrets (familiars,
professionals...). La categoria de color la col·locarem en horitzontal per
tal de reforçar l’estructura de la frase.
Aquests enllaçaran amb les pàgines del quadern on hi haurà el vocabulari
concret, en blanc i negre.
La primera icona d’aquesta pàgina serà en color per representar tot el camp
semàntic a que fa referència.
Color rosa (llenguatge social); una pàgina amb “llenguatge correcte” (hola,
gràcies, per molts anys...) i una altra, amb llenguatge més brusc “ves a fer punyetes, imbècil...” Si hi
ha molt vocabulari en podem afegir una altra amb frases fetes: “em dones el teu correu?” “ho comentaré a la
mare...”
- Família
- Alumnes
- Professionals
- Amics
- Persones
- Oficis
- Personatges
Color verd (verbs); tot i que
poques vegades posem un pictograma genèric que els agrupi, intentem diferenciar
per pàgines els verbs segons aquest criteri: accions que fem amb el cap, amb
les mans, verbs que representen moviment i desplaçament, relacionats amb la higiene,
verbs d’estat.
A cadascuna de les pàgines dels verbs hi afegim la paraula NO.
A cadascuna de les pàgines dels verbs hi afegim la paraula NO.
Aquí hi tindríem:
- Parts del cos
- Roba
- Higiène
- Aliments
- Llocs
- Casa
- Escola
- Animals
- Plantes
- Transports
- Joguines
- Materials
- Guai
- Diversos
- Esports
- Instruments
Color blau (adjectius): separats en les diferents pàgines per aquests criteris: qualificatius i descriptius.
Color blanc miscel·lània): El vocabulari l’agruparem d’aquesta manera:
- Teclat
- Matemàtiques
- Colors
- Formes
- Temps
- Calendari
Portada: instruccions per a l’interlocutor de com ha
d’utilitzar el quadern.
Contraportada: paraules SÍ/NO per poder
respondre a preguntes concretes en el cas que l’usuari no es faci entendre amb
la paraula i/o el gest.
TIPUS D'INDICACIÓ
Indicació directa és quan l'usuari pot tocar el pictograma que desitja.
Indicació indirecta, l'usuari no té habilitats motores per tocar el pictograma d'una forma clara.
Dos nivells ben diferenciats:
- Els pictogrames estaran ubicats de tal manera que observant la mirada de l'usuari detecterem el pictograma que ens indica. Si l'usuari és competent en donar resposta Si/No, afavoreix la comunicació amb l'interlocutor.
- L'interlocutor anirà assenyalant les files fins que l'usuari confirma amb una senyal la fila on està ubicat el pictograma. Un cop localitza la fila, l'interlocutor assenyalarà un a un els pictogrames fins que l'usuari dona conformitat.
Indicació indirecta, l'usuari no té habilitats motores per tocar el pictograma d'una forma clara.
Dos nivells ben diferenciats:
- Els pictogrames estaran ubicats de tal manera que observant la mirada de l'usuari detecterem el pictograma que ens indica. Si l'usuari és competent en donar resposta Si/No, afavoreix la comunicació amb l'interlocutor.
- L'interlocutor anirà assenyalant les files fins que l'usuari confirma amb una senyal la fila on està ubicat el pictograma. Un cop localitza la fila, l'interlocutor assenyalarà un a un els pictogrames fins que l'usuari dona conformitat.
CRITERIS A TENIR EN COMPTE
ENLA SELECCIÓ DEL PRIMER VOCABULARI
EN
Quan estem, per primera vegada, davant d’un nen petit, possible usuari de
Sistemes Augmentatius de Comunicació, partim de la premissa que és un nen, que
ha de tenir quelcom a dir i recursos per fer-ho.
Som de l’opinió de partir d’un enfoc naturalista en el marc d’un programa
d’estimulació global del coneixement i de les habilitats sensorials i
pràxiques, la qual cosa no exclou que valorem també la necessitat de dedicar
espais d’atenció individual per reforçar l’aprenentatge del llenguatge.
El context social significatiu és l’idoni per utilitzar i millorar la
comunicació i el llenguatge.
Partint doncs del concepte que el llenguatge s’aprèn a partir de situacions
significatives i amb molta freqüència d’ús, proposem fer una observació acurada
del context escolar on està ubicat l’alumne i d’aquí extraiem aquell vocabulari
que facilitarà la participació en les tasques educatives que es fan de forma
rutinària. (podem incloure pictogrames relacionats amb el temps atmosfèric, els
colors, les formes, els temes que es treballen a l’aula...)
En aquesta primera fase ens interessa que el nen descobreixi aquest
llenguatge i només ho aconseguirà quan li serveixi per participar d’una forma
natural en el seu entorn.
Anirem provocant situacions engrescadores que ens permetin anar afegint
contingut al seu quadern, de manera que en faci ús a partir de la motivació.
Quan aquest alumne comenci a avançar en aquest procés d’aprenentatge implicarem
a la família perquè s’hi inclogui.
REFLEXIÓ SOBRE EL FORMAT DE SAAC
Els usuaris de SAAC presenten
perfils cognitius, motrius i sensorials diferents, per això, necessitarem
adequar els formats del quadern de comunicació segons les seves competències de
cadascú.
Quines competències haurem de contemplar?
- Cognitives
- Sensorials
- visuals
- auditives
- Motrius
- capacitat de
senyalització directa, amb precisió o sense.
- senyalització indirecta,
a través de la mirada. Requereix un nivell intel·lectual bo per poder
comprendre la tasca, un bon control de la mirada per poder fer seguiment
i fixació dels pictogrames i tot seguit contactar amb la mirada de
l’interlocutor.
- senyalització indirecta,
a través de l’exploració auditiva.
Quines variants formals haurem
de contemplar en funció del perfil de l’usuari segons aquestes competències?
- Nivell de conicitat.
- Nombre de pictogrames per pàgina: des de 2
pictogrames fins a desenes.
- Tamany del pictograma. És proporcional al
nombre de símbols per pàgina.
- Ubicació del pictograma en el marc del
“plafó” ( pàgina).
- organitzats per files
- separats en dues franges,
dreta i esquerra
- ubicats en 4 zones
L’organització del contingut
dels pictogrames serà personalitzat en funció de les competències de l’usuari.
REFLEXIÓ SOBRE L’ÚS DE SAAC
El llenguatge té diferents objectius i propòsits
al servei de la comunicació.
Jakobson planteja el model de la teoria de la
comunicació. Segons aquest model, el procés de comunicació lingüística implica
6 factors que el configuren:
- L’emissor, és qui emet el
missatge
- El receptor , és el destinatari, és qui
el rep.
- El missatge és l’experiència que es rep i es transmet en la comunicació.
Però perquè el missatge
arribi de l’emissor al receptor es necessita:
- El codi lingüístic que consisteix en
"un conjunt organitzat d’unitats i regles de combinació pròpies de
cada llengua i/o sistema lingüístic.”
- El
canal , que permet establir la comunicació entre emissor i receptor.
Aquest model permet
establir sis funcions essencials del llenguatge inherents a tot procés de
comunicació lingüística i relacionades directament amb els sis factors
esmentats.
- Funció Emotiva
- Funció Apel·lativa
- Funció Referencial
- Funció Metalingüística
- Funció Fàtica
- Funció Poètica
Quan un nen no disposa de les capacitats i/o habilitats per expressar-se a
través del gest o la parla, es va acomodant a un estil de comunicació cada cop
més depenent, perdent de forma progressiva, els pocs recursos d’expressió que
havia desenvolupat d’una forma natural.
En molts casos, es converteixen en agents passius de la comunicació, dominant la funció referencial sobre la resta, passant per alt altres funcions tan o més importants que també haurem de contemplar i ensenyar.
En molts casos, es converteixen en agents passius de la comunicació, dominant la funció referencial sobre la resta, passant per alt altres funcions tan o més importants que també haurem de contemplar i ensenyar.
En el moment d’introduir els Sistemes Augmentatius de Comunicació
pictogràfics hauríem de fer una anàlisi de tot el procés de comunicació
lingüística que variarà de forma notable d’un usuari a un altre. Haurem de
reflexionar sobre les característiques de l’usuari i les del propi sistema.
Hem de tenir present que els SAAC són llenguatges poc naturals i, més que
mai, l’ús i aprenentatge dels mateixos dependrà de les persones que els
implementem.
Per esdevenir comunicadors actius haurem de potenciar al màxim les funcions
apel·lativa, expressiva i fàtica, funcions que van més enllà del contingut del
quadern de comunicació: expressions, vocalitzacions, crides d’atenció, gestos i
mirades son elements molt potents per a aquestes funcions lingüístiques.